Una nova tanda de vitamines. Per Oriol Homs

La ronda d’entrevistes amb tots els projectes Vitamina ha estat una grata oportunitat per a constatar la vitalitat del territori i una reafirmació del paper clau que juguen els actors locals en la cobertura de les necessitats de la població.

El Decàleg per a projectes de desenvolupament local integral elaborat en el marc del Projecte Vitamina defineix molt bé les principals característiques de tots els projectes participants i constitueix alhora una magnífica declaració de principis i una esplèndida eina per a promoure nous projectes que mereix ser coneguda àmpliament i utilitzada com a guia d’acció.

De les observacions realitzades voldria extraure’n alguns trets comuns a tots els projectes i que constitueixen un element de distinció respecte a altres projectes de desenvolupament local existents al país:

Un, són útils perquè cobreixen necessitats no cobertes de les persones des d’una visió holística i integral. Busquen cobrir les llacunes existents que generen tensions i dificulten el benestar de la població, contribuint a la cohesió i la identitat territorial.

Dos, la capacitat d’innovació és present en tots els projectes, de fer coses noves o de fer-les d’una altra manera que cobreixin necessitats no cobertes o de forma més eficaç, anant més enllà de la utilització dels recursos estàndards existents.

Tres, en tots els projectes destaca la capacitat d’articular xarxes de complicitats, de col·laboració i de coordinació entre diferents departaments de les entitats que hi participen i entre diferents entitats i institucions.

La combinació d’aquests tres trets fa la diferència i constitueixen els projectes de Vitamina com un referent pel món del desenvolupament local.

Amb tot, també he recollit els temors, les febleses i les incerteses de futur. També es pot resumir en tres els principals aspectes a valorar i treballar per a consolidar els projectes i el seu impacte:

Un, el món canvia i els territoris també. Les transformacions socioeconòmiques en curs impacten en els territoris i exigeixen un replantejament estratègic per resituar-los en el nou món que s’està construint a batzegades. Caldria situar els projectes de Vitamina en una estratègia global de cada territori per afrontar els reptes actuals, aportant la seva divisa de situar les persones en el centre de l’acció col·lectiva amb una visió integral.

Dos, el caràcter innovador dels projectes de Vitamina es basa en la combinació d’unes relacions personals que han sabut utilitzar els recursos existents de forma creativa per aconseguir objectius basats en valors compartits. Una vegada s’ha demostrat el seu èxit basat en resultats, és convenient institucionalitzar-los per tal que s’integrin en el funcionament regular de les organitzacions i passin a constituir els criteris normalitzats per a cobrir les necessitats de la població.

Tres, el Decàleg proposa una fita d’elevada exigència amb la participació comunitària en el disseny, planificació, execució i avaluació dels projectes. Les experiències parcials acumulades de cada un dels projectes pot servir per avançar en l’aprofundiment sobre com aplicar aquesta fita en tota la vida dels projectes des del seu inici fins als resultats i avaluació final.
Amb diferents intensitats aquests tres aspectes estan presents en cada un dels projectes. A més, es poden identificar altres aspectes particulars de cada un d’ells.

En les entrevistes realitzades s’ha posat en evidència una elevada capacitat d’autoreflexió per identificar les dificultats i els punts de millora dels quals es podrà aprendre molt en la propera posada en comú.

La reflexió conjunta, a partir de la vivència dels equips participants, sobre com operativitzar els principis recollits en el Decàleg per convertir-los en una guia de treball a incorporar a la gestió ordinària dels projectes promet un treball altament fructífer per a inocular noves vitamines als projectes.


TANTÀGORA / FLIC 11 ©Tristán Pérez-Martín

Oriol Homs Ferret (1949), sociòleg. Expert internacional de polítiques locals, formació professional i ocupació. Fundador i director de la Fundació CIREM de 1989 a 2013. Director de l’Observatori de l’Esperança de la Fundació Ajuda i Esperança. Ha realitzat nombrosos estudis i publicacions nacionals i internacionals sobre qualificació, ocupació, desenvolupament local i polítiques socials. Col·labora regularment com expert amb organismes internacionals, diverses universitats i organismes governamentals en diversos països europeus, d’Amèrica Llatina i d’Àfrica. Recentment, ha publicat el llibre El futur professional dels joves. Parlem-ne! i Cambios en los perfiles profesionales y necesidades de Formación Profesional en España. Perspectiva 2030.