Betlem Parés sap de què parla i ho fa amb passió. Coordinadora de l’Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu és una ferma defensora de la col·laboració, la cooperació i els lideratges compartits per cercar solucions a necessitats comunes, compartint els sabers de cada persona.
“Busquem lideratges compartits i treballem des de l’horitzó. Quan sorgeix un repte, el que és important és saber quin rol ocupa cada persona per poder trobar la solució al repte”, afirma.
Quin és el propòsit del Projecte Vitamina? Quina és la necessitat a la qual volem donar resposta amb aquest projecte?
El Projecte Vitamina ve de lluny; no és un projecte que s´iniciés a partir d´una relació amb entitats noves, sinó que neix d´unes entitats i territoris que sempre hem estat relacionades d´una manera més directa i que teníem ganes de fer alguna cosa juntes, més enllà de les fronteres administratives o altres entitats que ja existeixen.
Som cinc territoris que compartim la manera d’abordar el desenvolupament social i econòmic local: quin tipus de governança necessitem, la visió de la col·laboració publicoprivada, la idea clau de col·locar la persona al centre i la manera d’entendre i fer les polítiques públiques locals.
D’altra banda, també neix per donar resposta als reptes que ens van sorgint entre l’ocupació, la formació, l’empresa, l’emprenedoria i el món educatiu reglat. Tots aquests agents estan treballant en projectes interessants i el projecte Vitamina vol articular el saber dels territoris per compartir i arribar més lluny.
Com es vertebra aquest procés?
El projecte s’inspira, en part, en el projecte Bherria, una iniciativa de Govern Basc per al reforç de la col·laboració publicosocial on es busca compartir amb gent que porti el millor de si mateixa. Aquí tenim aquesta mirada, tenim les preguntes, generem espais perquè es donin les converses, però no les sistematitzem.
Per tant, en aquest sentit, el Projecte Vitamina ve inspirat en part per Bherria i s’articula a partir d’un grup impulsor conformat per cinc persones, una persones de cada territori: la Vall del Ges, l’Orís i la Bisaura, el Moianès, la Garrotxa, el Ripollès i Manlleu i àmbit territorial.
També comptem amb un grup motor format per 12 persones que ens acompanyen al procés aportant des de diferents mirades: des de direccions d’institut públics, des d’entitats privades del tercer sector, des del sector industrial, és a dir, que aporten diferents perspectives per ajudar a construir i treballar a favor daquest projecte. I hi comptem des d’un primer moment.
La comunicació al projecte és important i la manera d’enfocar-la és un encert. Els companys de comunicació de cada entitat participant col·laboren entre si, treballen de manera conjunta, i de manera paral·lela, entre els cinc territoris. Moltes vegades parlem de les dificultats que tenim les entitats per comunicar i, en aquest exercici, ho fem de manera col·laborativa. És la primera vegada que fem una cosa així.
Quina importància té la confiança en aquest tipus de processos?
Una de les principals claus per a la col·laboració és la confiança que tenim entre els territoris i les entitats impulsores. Volem que les coses ens vagin bé a tots els territoris; i des d’aquesta confiança compartim allò que fem perquè “si a tu et va millor, jo estaria contenta”.
També diria que és molt important mantenir la cooperació, col·laborar i compartir, i no competir entre territoris i organitzacions. En altres espais això no passa; aquí cooperem amb persones, en projectes i en serveis.
Entenem, a més, que les persones són al centre, treballem per les persones i, a partir d’aquí, millorem el territori, el teixit empresarial, l’educació; sobretot, som una administració propera i tenim clar que al nostre ADN està aportar benestar a la ciutadania.
I per tirar-ho endavant busquem lideratges compartits entre entitats i persones. Treballem des de l’horitzontalitat, és a dir, quan sorgeix un repte, és important saber quin rol ocupa cada persona per poder trobar la solució al repte. I, a partir d’aquí, cadascú aporta el que sap fer millor.
Com ha de ser un sistema que acompanyi les persones en el trànsit cap a la feina?
El que és important és acompanyar les persones en tot el seu procés. Vinguin d’on vinguin, totes les persones entren per la mateixa porta i, a partir d’aquí, pensem com acompanyem tot el procés: prelaboral, de formació, laboral, i post-laboral.
I, per altra banda, analitzem què passa amb les persones al cap de tres anys; cal fer un seguiment del recorregut d’aquestes persones i estudiar-ne els indicadors. Si ho fem bé, els indicadors es mantindran o seran millors; si els indicadors cauen, vol dir que estan passant coses que hem de conèixer.
Quins són els reptes de present i futur per al desenvolupament local?
Tenim reptes comuns per a tots els territoris que tenen a veure amb el desenvolupament de les persones o el benestar de la ciutadania, ajudar a emprendre socialment oa una altra tipologia, connectar amb els empresaris, entitats o institucions, cuidar els territoris, les ciutats…
I també sorgeixen reptes territorials, més concrets; per exemple, el Ripollès o la Garrotxa són territoris molt més rurals que necessiten plantejar i donar solució a altres necessitats, per exemple, per evitar el despoblament.
Vols compartir algun exemple o bona pràctica de projectes que estiguin treballant en col·laboració?
A Manlleu un dels projectes que pensem que tenim ben enfocat, que suma molts interlocutors, és el Centre de Formació Integral en l’àmbit sociosanitari.
En aquest projecte tenim diversos objectius; per una banda, donar una sortida a l’envelliment de les persones per continuar formant part de la societat; d’altra banda, volem incidir en la formació, tant la reglada com a ocupacional de persones que volen treballar al sector. I aquí sorgeix la qüestió de la qualitat del treball, en què entren en joc diferents agents (Consorci Hospitalari de Vic, Universitat de Vic, l’Institut Antoni Pous, de Manlleu, centre públic especialitzat en la branca de formació professional sociosanitària) que des de un lideratge horitzontal aporten el millor de cadascú per donar resposta al repte compartit. Per tant, és tot un engranatge que ens permet construir plegats.
El 3 i 4 de juny se celebrarà la I Trobada del Projecte Vitamina. Què passarà? Quines persones o agents hi estan convidats?
El 3 i 4 de juny posarem sobre la taula totes les converses que ja estem tenint per continuar treballant-hi. Esperem una gran diversitat d’agents: empreses, centres de formació, entitats locals… I no només d’aquests cinc territoris, sinó que també estan convidats a venir agents de fora per participar-hi i escoltar-los amb obertura i amb ganes d’aportar.
Per tant, per al 3 i 4 de juny animaria tota aquella persona inquieta que vol que les coses millorin a sortir de la clau “de les coses que no funcionen” i pensar en “com fer que les coses funcionin i com podem col·laborar perquè les coses vagin millor”.
És una invitació a parar, reflexionar i pensar per construir
