Natàlia Pérez i Laura Vivet: “Formació especialitzada, condicions de seguretat i treball de qualitat és el que dignifica el sector i el treballador forestal”.

Natàlia Pérez i Laura Vivet: “Formació especialitzada, condicions de seguretat i treball de qualitat és el que dignifica el sector i el treballador forestal”.

Arribem a la finca del Parc del Castell de Montesquiu de la mà de Natàlia Pérez Belver, gerent del Consorci de la Vall del Ges, Oris i Bisaura. Ens endinsem al bosc a través d’un recorregut amb hectàrees d’arbres que resulta perfecte per a la formació al sector forestal.

Natalia condueix amb decisió, es nota que el recorregut no té secrets; disminueix la velocitat i sorteja els solcs del camí amb destresa. Laura Vivet, tècnica del Centre de Formació Forestal Especialitzat, ens espera per ensenyar-nos l’espai i explicar-nos in situ què fan en aquest lloc des de l’any 2005. I així, arrenquem la conversa.

Què és el Centre de Formació Forestal Especialitzada?

Natàlia Pérez. El Centre de Formació Forestal Especialitzada, ubicat a Montesquiu, és una iniciativa de col·laboració publico-privada que neix per donar resposta a la necessitat de professionalitzar i dignificar el sector forestal i el treballador del bosc. El projecte, impulsat pel Consorci de la Vall del Ges, Oris i Bisaura, implica, des dels inicis i fins a l’actualitat, les empreses, organitzacions i treballadors del sector forestal.

Des del Centre proposem cursos, adreçats a treballadors en actiu, per perfeccionar tècniques de treball al bosc i assegurar que es realitza la feina en condicions de seguretat i, alhora, assegurar la productivitat per a l’empresa; en els darrers anys, oferim també formació ocupacional per a persones que volen introduir-se al sector forestal com a oportunitat de millora d’ocupabilitat.

Per què parleu de dignificació del sector forestal?

Laura Vivet. Tradicionalment aquest ha estat un sector on no hi ha hagut formació. Per dignificar el sector, al Centre triem millorar la formació perquè, a través de la formació, reforcem les persones que realment van al bosc i són les que assumeixen el risc; i, també, beneficiem les empreses que aniran a treballar i que el que busquen són resultats.

Al final, la feina ben feta i amb seguretat és el que dignifica la professió. És un sector d’alta sinistralitat i creiem que en el moment en què el treballador farà una feina en condicions de seguretat i fa una feina de qualitat, estem dignificant el sector.

Hi ha titulacions de formació específiques per al vostre sector?

LV. Pots arribar a treballar en aquest sector des de diferents itineraris o formacions reglades; el que passa és que tenen poca formació pràctica. La diferència que ofereix el Centre de Formació Forestal Especialitzada és que és totalment pràctica i això marca la diferència quan l’alumne arriba a l’empresa i té una formació especialitzada en ús de motoserra, en conducció de maquinària o amb una desbrossadora. I això es nota a lhora de desenvolupar la tasca.

Quina importància tenen les certificacions professionals en la selecció i exercici dels llocs de treball?

LV. Els certificats professionals tenen una gran importància perquè beneficien moltes persones que, per exemple, porten tota vida treballant al sector, que tenen molta experiència, però no tenen titulacions que ho avalin; i, també, és important per a persones que s’inicien al sector i que després d’un període de formació poden adquirir una titulació que avali les competències que s’han adquirit en el procés formatiu.

En aquest sector no s’han demanat titulacions que acreditin competències; en el moment que les empreses comencen a demandar les titulacions, la gent està obligada a formar-se per demostrar que té unes competències. Per tant, les certificacions ajuden a la dignificació del sector i de la professió.

En un context de profunds canvis, que es donen de manera molt ràpida, quines són les competències transversals que més valoreu?

NP. Les competències que més s’estan valorant en el treballador forestal, més enllà de les competències tècniques, són les competències transversals com, per exemple, la proactivitat, la iniciativa, la capacitat de treball en equip i les competències digitals perquè cada cop es fa servir més maquinària dotades de programació. I, per altra banda, són molt importants les competències d’emprenedoria; és un sector de petites pimes i autònoms, que moltes vegades no es reconeixen com a empresaris. Es valora molt que els treballadors forestals siguin capaços de crear les seves pròpies empreses i de generar aliances amb altres socis per tirar endavant projectes i feines.

Quines vies d’accés tenen les persones joves per incorporar-se al vostre sector?

NP. Les persones joves, a qui els pot interessar el medi natural, el contacte amb la naturalesa i la gestió forestal, tenen una gran oportunitat en aquest sector; hi ha una demanda a les empreses i, per tant, aquestes vocacions per treballar al bosc poden acreditar-se i formar-se de diverses maneres: amb programes i formacions de grau mitjà i grau superior; també, a través dels certificats de professionalitat; i amb noves fórmules que s’estan impulsant des de la Generalitat com, per exemple, la formació ocupacional dual que permet introduir-se al sector a persones menors de 30 anys combinant la certificació professionalitat amb un treball real al bosc, contractats per empreses del sector.

Quins són els reptes a què heu de donar resposta en aquest moment i pensat a futur?

LV. Els reptes que tenim al Centre, i també al sector, per una banda, és traslladar aquesta vocació pel bosc a les noves generacions, és a dir, que puguem impulsar el relleu generacional. També que aquestes noves generacions puguin accedir a una formació de qualitat i, alhora, que la gent que ha treballat tota la vida al bosc pugui fer una bona transmissió de coneixement a la gent jove.

I, per altra banda, que aquesta sigui una professió reconeguda, valorada i acreditada. Que qualsevol persona que treballi al bosc pugui demostrar unes capacitats, uns coneixements reals i concrets; no només això, sinó també el mèrit que té la feina al bosc perquè no totes les persones poden fer aquesta feina. Al final tot això repercutirà a nivell de societat perquè els nostres boscos necessiten professionals del sector.

Què necessiteu per avançar en el vostre projecte?

LV. Per poder avançar en aquest projecte necessitem suport de l’administració tant des d’un punt de vista tècnic com econòmic i de recursos per poder impulsar alguns projectes que tenim entre mans.

També necessitem connexió amb altres centres semblants, entitats, gent implicada, persones amb iniciativa i empreses que vulguin col·laborar a favor de l’avenç del sector. Es tracta de col·laborar i generar sinèrgies per oferir una formació de qualitat, poder compartir i transmetre tot el coneixement que tenim aquí i poder continuar desenvolupant-nos.

Quin ha de ser el paper de l’Administració pública per fer front a aquests reptes?

NP. L’Administració Pública ha de ser la Impulsora, la promotora d‟aquesta xarxa; estem parlant d’un sector empresarial que, encara que no sigui el sector que més PIB generi, és un sector important que gestiona un dels nostres principals actius que és el bosc, i que ens permet dignificar, professionalitzar el treballador i les empreses forestals.

Alhora, cal tenir en compte que és una professió amb vista a futur, i hi ha molt a fer quant a la incorporació de l’economia circular als nostres territoris basada en els nostres boscos i en una bona gestió dels mateixos.

Quina ha estat l’evolució d’aquests boscos les darreres dècades?

LV. Quan veiem els boscos actuals i tota la vegetació que hi ha acumulada, i sense gestionar, ens preguntem com hem arribat fins aquí? Aproximadament, fa 50 o 60 anys existia desforestació en aquesta zona. Aleshores, com es passa d’una desforestació a tenir uns boscos tan poblats? L’explicació cal cercar-la a l’època de la industrialització; en aquesta zona hi havia una indústria tèxtil amb una forta demanda de fusta, per exemple, per a les bobines dels fils.

En desaparèixer la indústria tèxtil el bosc es regenera i no deixa de créixer. Hem de pensar la manera com es pot gestionar la fusta dels nostres boscos; podria ser que la fusta serveixi per a la producció de biomassa o per a la construcció dedificis. És un canvi que ens hem de plantejar perquè permetria mantenir els nostres boscos, uns boscos que ara mateix no es cuiden com cal i això fa que el risc de problemes ecològics sigui alt, per exemple, per incendis incontrolables.

Les persones que vulguin assistir a la I Trobada del Projecte Vitamina poden inscriure’s a través de la pàgina web www.projectevitamina.cat.