Oriol Homs Ferret: “Cap actor per si sol pot assegurar el desenvolupament territorial; cal la implicació dels actors privats i els públics”

Tenim preguntes i busquem respostes. Per això, hem demanat a l’Oriol que aporti la seva mirada al Projecte Vitamina. Oriol Homs Ferret (Barcelona, 1949) és sociòleg, expert internacional en polítiques locals, formació professional i ocupació. Fundador i director de la Fundació CIREM (1989-2013), també ha estat director de l’Observatori de l’Esperança de la Fundació Ajuda i Esperança.

És autor de números estudis i publicacions nacionals i internacionals sobre qualificació, ocupació i polítiques locals. Col·labora regularment com a expert amb el CEDEFOP (Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional), diverses universitats i organismes governamentals de diversos països europeus, Amèrica Llatina i Àfrica. Recentment ha publicat el llibre “El futur professional dels joves”.

Per què hem de buscar una connexió més gran entre l’educació, la formació i l’ocupació en pro del desenvolupament local?

Perquè la clau del desenvolupament local és la capacitat de les persones del territori de promoure projectes que tinguin impacte a la generació de riquesa que redundi en el benestar de la població. Per això, cal que les persones del territori tinguin una bona base educativa i una especialització professional d’acord amb les activitats econòmiques que es desenvolupin al territori. Sense aquesta correlació entre educació, formació i ocupació no es produeix el desenvolupament local. Si hi ha massa educació i poca ocupació, les persones abandonen el territori. Si hi ha poca formació, la productivitat de les activitats econòmiques del territori no és competitiva i no es produeix desenvolupament local. Si, finalment, no hi ha feina, la població també abandona el territori. Per tant, és imprescindible una bona articulació de les tres dimensions perquè totes vagin a la una i conflueixin en el desenvolupament del territori.

Quines característiques ha de tenir un sistema que connecti realment aquests tres eixos?

Ha de ser un sistema local que prioritza les administracions locals com els líders de la xarxa que integri tots els sistemes d’educació, formació i ocupació que actuen al territori. Aquesta xarxa hauria de generar consensos sobre objectius compartits i prioritats per proposar les formes de col·laboració de cada membre de la xarxa per aconseguir les prioritats consensuades. A més, la xarxa hauria d’avaluar els resultats i els impactes aconseguits per avançar en els objectius proposats.

Des del teu punt de vista, com ha de ser un sistema que acompanyi les persones en el trànsit cap a l’ocupació?

Ha d’estar compromès a generar oportunitats d’ocupació per a tota la població, no només informar, orientar, formar o acompanyar. En general, els programes de polítiques actives d’ocupació locals estan massa escorats cap a la informació, l’orientació, la formació, i presten menys atenció a generar oportunitats. Cal posar més èmfasi a acompanyar i generar oportunitats perquè, per a certs col·lectius, sense aquesta funció la resta de funcions aconsegueixen poc impacte.

Al final de cada procés d’orientació i formació hi hauria d’haver un pla personalitzat d’incorporació a l’ocupació efectiva, sobretot en el cas dels joves que s’incorporen per primera vegada al mercat de treball.

Les estratègies de desenvolupament local haurien de comprometre’s a generar ocupació perquè tota la població pugui tenir oportunitats per incorporar-se a una ocupació digna tal com marquen els ODS de l’ONU.

Quin és el lloc dels territoris per dissenyar aquestes estratègies?

Les estratègies de desenvolupament local han de pivotar al territori com a principal actor. Han d’iniciar-se i formular-se des del territori i aplicar-se a partir dels recursos existents. Per això, cal articular i negociar amb actors d’altres territoris relacionats o d’un nivell més ampli, la mobilització dels recursos que no existeixin al territori. Les estratègies territorials són iniciatives multinivell que impliquen una gran diversitat d’actors, però el motor ha de residir al territori mateix.

Per què és important incorporar un model de col·laboració públic-privat-social a les estratègies de desenvolupament local?

Perquè cap actor per si sol pot assegurar el desenvolupament territorial, cal la implicació dels actors privats i els públics. Avui hi ha un ampli consens sobre la coparticipació d’ambdós tipus d’actors, però, cal un canvi de cultura perquè tots dos aprenguin a treballar junts ia col·laborar en una relació diferent, de la que ha dominat fins ara, que superi les reticències de cada part cap a laltra.

L’Administració Pública ha d’acceptar que no ha de substituir la iniciativa privada, sinó que l’ha d’enfortir; i, alhora, la iniciativa privada ha d’acceptar que els seus interessos no poden ser contradictoris amb els del bé comú.

Vols compartir algun exemple o bona pràctica de territoris o projectes que estiguin treballant en aquesta línia?

La coordinació que es realitza al voltant del Centre Integrat de Formació Professional de Manlleu, o el lideratge de Dinamig a la Garrotxa. La prova pilot del sector de la logística del Consell Comarcal del Baix Ebre o les iniciatives de coordinació dels serveis municipals liderat pel Consell Comarcal del Baix Penedès en són bons exemples sobre com generar xarxes de coordinació a nivell territorial.