Parlem amb la Glòria Aubach, professora de l’Institut Públic Moianès, un centre educatiu que abasta els estudis d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius i FP, i que està ben arrelat al seu territori.
Gloria parla amb passió, es nota que sap de què parla, fa anys que treballa amb un propòsit molt clar que és posar les persones que estudien a l’institut al centre de la seva proposta educativa.
Extraiem algunes de les idees més destacades de la conversa mantenida amb la Glòria, en què fa referència, sobretot, a l’alumnat de Cicles formatius i FP.
Glòria, quin és el punt de partida de la vostra proposta educativa i formativa?
Partim que coneixem les persones i els seus perfils i sabem què els interessa. I en aquesta realitat ens trobem que part de l’alumnat forma part de famílies en situacions de vulnerabilitat. Aquestes i aquests joves busquen una estabilitat personal a través d’una ocupació, ja que les famílies no poden donar més suport; és per això que han de treballar per tenir recursos, viure i tenir la independència.
La primera cosa és aconseguir vincular l’alumnat al centre; des del moment que habiten l’espai físic, que també és seu, els ajudem a desenvolupar el que necessiten.
Des del punt de vista de la inserció laboral, busquem connectar les competències de l’alumnat amb les necessitats del territori, parant atenció a les ofertes de feina que sorgeixen en sectors com ara la construcció, el comerç, etcètera. També mantenim contacte amb tècnics i tècniques de joventut i ocupació del territori.
Què hauria de canviar en els processos formatius?
A la proposta formativa reglada hi ha moltes hores de teoria i poques de pràctica. Els joves no saben sortir a l’exterior i els falten habilitats bàsiques com, per exemple, ser puntuals o hàbits d’higiene. També hem de continuar treballant en habilitats socials perquè es puguin relacionar amb l’entorn.
Ens agradaria que l’alumnat sàpiga què pot trobar a l’exterior i què li ofereix cada recurs. Aquí funciona molt bé que les empreses entrin a l’institut perquè els permet escoltar experiències i connectar amb el món laboral.
Com abordeu la vulnerabilitat de les persones des de l’educació i la formació?
Un dels objectius amb els alumnes més vulnerables és fer un recorregut. Són persones que no han aprovat l‟ESO. Hi ha un abandó d’estudis des de fa temps, manca d’hàbits saludables, addiccions…
Necessitem marcar i posar en pràctica la diferència pel que fa a un aprenentatge tradicional. Posem a les mans de l’alumnat els objectius, volem que se sentin d’una altra manera i que puguin prendre distància de les relacions que els recorden el fracàs.
Els projectes on l’alumnat treballa per millorar la imatge del centre funcionen molt bé. Són petites actuacions a l’espai comú i fa que sentin que formen part de la institució.
Hem comprovat que no és la mateixa alumna la que arriba al maig i la que se’n va al setembre. Com es relacionen entre si. Aquí passa, moltes vegades que solucionen temes que portaven de fora de l’institut. El primer trimestre treballem aquestes relacions de manera intensa; no passa amb tot l’alumnat però és així amb molts. Quan tenen un problema nou tenen la confiança d’arribar i parlar amb nosaltres. Som una persona adulta referent, diferent i propera.
Què opines sobre el Projecte Vitamina?
Crec que encaixa perfectament amb les necessitats reals que tenim aquí. Som una realitat petita i som conscients que o treballem en xarxa o no sobreviurem. Necessitem coordinar-nos més i el Projecte Vitamina encaixa perfectament amb les necessitats reals que tenim aquí.
