Així de clar ho explica Paco Ramos, doctor en dret, llicenciat en sociologia, màster en Desenvolupament Local i Regional, i màster en Polítiques Públiques i Socials.
En Paco ha desenvolupat la seva carrera professional en el món de les polítiques d’ocupació al Servei d’Ocupació de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, a Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona i com a professor a la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment és Director Executiu d’Estratègies de Foment de l’Ocupació de Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona, organització responsable d’impulsar el desenvolupament econòmic de la ciutat, dissenyant i executant polítiques d’ocupació per a totes les persones, i afavorint la igualtat d’oportunitats amb el desenvolupament de una economia diversificada i de proximitat.
Hem volgut conversar amb en Paco Ramos en relació al Projecte Vitamina perquè enteníem que podia aportar algunes idees importants al procés de debat que hem obert. I així ho ha fet.
Per què hem de buscar una connexió més gran entre l’educació, la formació i l’ocupació en pro del desenvolupament local?
El principal recurs que té un territori són les persones. Si es tracta d’un desenvolupament econòmic des dels sectors que els territoris han considerat estratègics, el primer que cal definir i detectar és quins són aquests sectors per, després, estructurar una oferta formativa que doni resposta a les necessitats dels sectors esmentats.
Si des de les administracions públiques dissenyem i desenvolupem formacions eficaces i que funcionen, això ajuda a construir el vincle entre empreses, persones i entitats públiques.
En resum: diagnòstic, reflexió, resposta a necessitats i construcció de confiança.
Quin és el lloc dels territoris per dissenyar aquestes estratègies?
Parlem de persones, empreses i territoris. Les persones necessiten una formació per fer una tasca, i les empreses necessiten aquestes persones qualificades. Aquesta és la manera de garantir el creixement de l‟economia d‟un territori on la formació i l’ocupació van plegats..
En aquest sentit, és clau el coneixement del territori perquè les persones es connecten a nivell local.
Quin és el lloc de les empreses en el disseny de l’educació, la formació i l’ocupació en un territori?
Hem de fer una reflexió conjunta amb les empreses que, de vegades, no saben què necessiten. Per exemple, en moments de crisi només busquen comercials. Aprenem de la reflexió conjunta perquè les empreses no sempre saben els perfils que necessiten i l’oferta formativa existent, basada en certificats professionals, no sempre és la més adequada. Moltes vegades les empreses no necessiten exactament allò que estem oferint des de l’Administració Pública. Per posar un exemple, no hi ha certificat per a mecànics elèctrics; tanmateix, sí que hi ha una gran demanda en aquest sentit. En definitiva, hem de treballar com a les empreses per conèixer la formació necessària i per orientar-les cap a sectors i àmbits d’innovació.
I el lloc de l‟Administració Pública?
Per sort, comptem amb capacitat d’innovació de l’Administració pública per respondre a aquestes necessitats; les entitats públiques tenen capacitat de fer estudis i escoltar i proposar serveis. Només es tracta de tenir idees, no anquilosar-se, perquè tendim a seguir les inèrcies de convocatòries de programes.
Necessitem continuar generant confiança i això va més enllà d’una legislatura. Quan hi ha canvis electorals necessitem construir des de l’anterior sense pretendre tornar a inventar la roda. L’èxit d’un tipus d’intervenció és la coordinació d’un bon treball tècnic i un treball polític que reculli allò avançat a nivell tècnic.
Des del teu punt de vista, com ha de ser un sistema que acompanyi les persones en el trànsit cap a l’ocupació?
En el nostre cas, a Barcelona Activa, de la mà dels companys de Joventut i del Consorci d’Educació, el primer que vam fer va ser generar un mapa de recursos per conèixer qui és qui. Gràcies a aquest estudi vam veure que a Barcelona hi havia més de 100 recursos a disposició dels joves (en aquella ocasió buscàvem que ens ajudessin a arribar a joves). A partir d’aquí, reforcem els mecanismes de coordinació i derivació, coordinant l’orientació educativa i laboral i busquem mecanismes per acompanyar el trànsit cap a l’ocupació laboral perquè després del procés educatiu hi ha d’haver un referent que ajudi el trànsit cap al món laboral per fer-ho més senzill.
L’orientació i l’acompanyament es fan des de diferents llocs. L’educació orienta l’alumnat (model educatiu i les seves decisions) i el coneixement sobre el mercat de treball el portem des d’altres indrets. És important saber què fem bé tots els agents, complementar-nos i no solapar-nos.
Per què és important incorporar un model de col·laboració públic-privat-social a les estratègies de desenvolupament local?
La col·laboració publicoprivada-social és clau i transversal. En el nostre cas, comptem amb els sindicats per desenvolupar la nostra estratègia i amb les empreses per detectar els sectors estratègicsm, a part d’entitats socials, associacions, gremis o Universitats. És lúnica manera de treballar. Realitzem estudis quantitatius i qualitatius (enquestes, focus groups…) i la interacció és quotidiana. Per exemple, fem formació a mida amb els centres comercials; aquests donen feina a un volum important de persones i, a més, dins de col·lectius amb més dificultats per a l’ocupació laboral.
La relació amb els gremis també és una manera subsidiària de treballar en alguns sectors. Per exemple, a la construcció, alimentació i distribució, cosa que ens permet identificar necessitats i estructurar respostes.
A hores d’ara s’està articulant una Escola d’Oficis; cerquem centralitzar l’oferta formativa que es troba dispersa. Fer un centre ajuda al servei d‟ocupació de Catalunya per tenir un únic interlocutor i estructurar una oferta formativa més coherent i eficaç.
Pel que fa al tercer sector, i la línia de treball d’Economia Social, no ho veiem com un sector al marge, sinó com una mica més transversal. A Catalunya hi ha una tradició molt important de tercer sector vinculat a l’ocupació; molts recursos estan gestionats des d’aquestes entitats i d’aquests la meitat es destina a formació.
Voleu compartir algun exemple que integri les necessitats de les empreses amb el disseny de processos formatius i d’acompanyament?
Sí, vull parlar del Consorci d´Educació de Barcelona. Es tracta d’un instrument de gestió i descentralització, en un marc d’una col·laboració institucional entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per treballar en la millora dels serveis als centres educatius i per a la ciutadania, a través d’una única xarxa educativa.
Implementa tota l’oferta formativa reglada: ESO, batxillerat i formació professional. Al Consorci d’Educació compartim la preocupació sobre quins són els sectors estratègics per a la ciutat, analitzem la informació sobre l’alumnat, reflexionem sobre la realitat dels joves, el treball i les empreses.
Ens reunim de manera periòdica per reflexionar sobre els problemes de l’alumnat, identificar situacions concretes, derivar, si escau, a escola de segona oportunitat, cases d’oficis, persones que poden passar per serveis, retornar al sistema educatiu, etcètera.
